www.cac.cat Open in urlscan Pro
80.94.7.81  Public Scan

Form analysis
1 forms found in the DOM

GET /search

<form action="/search" method="get" id="views-exposed-form-solr-search-search" accept-charset="UTF-8" class="search-form__form">
  <fieldset class="search-form__group">
    <legend>Cerca</legend>
    <!-- THEME DEBUG -->
    <!-- THEME HOOK: 'views_exposed_form' -->
    <!-- BEGIN OUTPUT from 'core/themes/classy/templates/views/views-exposed-form.html.twig' -->
    <div class="form--inline clearfix">
      <!-- THEME DEBUG -->
      <!-- THEME HOOK: 'form_element' -->
      <!-- FILE NAME SUGGESTIONS:
   * form-element--views-exposed-form--textfield.html.twig
   * form-element--form-id--views-exposed-form.html.twig
   * form-element--type--textfield.html.twig
   x form-element.html.twig
-->
      <!-- BEGIN OUTPUT from 'core/themes/classy/templates/form/form-element.html.twig' -->
      <div class="js-form-item form-item js-form-type-textfield form-type-textfield js-form-item-text form-item-text">
        <!-- THEME DEBUG -->
        <!-- THEME HOOK: 'form_element_label' -->
        <!-- FILE NAME SUGGESTIONS:
   x form-element-label--views-exposed-form--textfield.html.twig
   * form-element-label--form-id--views-exposed-form.html.twig
   * form-element-label--type--textfield.html.twig
   * form-element-label.html.twig
-->
        <!-- BEGIN OUTPUT from 'themes/custom/cac_zen/templates/forms/form-element-label--views-exposed-form--textfield.html.twig' -->
        <label for="edit-text--1524787689" class="webform__label--hide">Nova cerca</label>
        <!-- END OUTPUT from 'themes/custom/cac_zen/templates/forms/form-element-label--views-exposed-form--textfield.html.twig' -->
        <!-- THEME DEBUG -->
        <!-- THEME HOOK: 'input__textfield' -->
        <!-- FILE NAME SUGGESTIONS:
   * input--textfield.html.twig
   x input.html.twig
-->
        <!-- BEGIN OUTPUT from 'themes/custom/cac_zen/templates/forms/input.html.twig' -->
        <input placeholder="Cerca" data-drupal-selector="edit-text" type="text" id="edit-text--1524787689" name="text" value="" size="30" maxlength="128" class="form-text webform__input" style="display: none;">
        <!--
<input class="form-text webform__input webform__input-text-2" value="Filtre "/>
-->
        <!-- END OUTPUT from 'themes/custom/cac_zen/templates/forms/input.html.twig' -->
      </div>
      <!-- END OUTPUT from 'core/themes/classy/templates/form/form-element.html.twig' -->
      <!-- THEME DEBUG -->
      <!-- THEME HOOK: 'container' -->
      <!-- BEGIN OUTPUT from 'core/themes/classy/templates/form/container.html.twig' -->
      <div data-drupal-selector="edit-actions" class="form-actions js-form-wrapper form-wrapper" id="edit-actions">
        <!-- THEME DEBUG -->
        <!-- THEME HOOK: 'input__submit' -->
        <!-- FILE NAME SUGGESTIONS:
   x input--submit.html.twig
   x input--submit.html.twig
   * input.html.twig
-->
        <!-- BEGIN OUTPUT from 'themes/custom/cac_zen/templates/forms/input--submit.html.twig' -->
        <input data-drupal-selector="edit-submit-solr-search" type="submit" id="edit-submit-solr-search" value="Cerca" class="button js-form-submit form-submit button--primary">
        <!-- END OUTPUT from 'themes/custom/cac_zen/templates/forms/input--submit.html.twig' -->
      </div>
      <!-- END OUTPUT from 'core/themes/classy/templates/form/container.html.twig' -->
    </div>
    <!-- END OUTPUT from 'core/themes/classy/templates/views/views-exposed-form.html.twig' -->
  </fieldset>
</form>

Text Content

Vés al contingut
 * CA
 * ES
 * EN

Cerca
Nova cerca

"Els teus drets en l'audiovisual"
https://twitter.com/Consell_Audio
https://www.facebook.com/Consell-de-lAudiovisual-de-Catalunya-879961122117947/?…
https://www.instagram.com/consell_audio
https://www.youtube.com/user/Caudiovisualcat
   
   
   
 * Ciutadania »
     
     
     
   * Protecció dels menors
   * Publicitat
   * Pluralisme i tractament informatiu
   * Diversitat i igualtat de gènere
   * Llengua catalana i aranesa
   * Internet
   * Programa eduCAC
   * Presenta una queixa
     
 * Ràdios, TV i online »
     
     
     
   * Mapa de ràdios i televisions
   * Registre de prestadors
   * Formularis per a prestadors
     
 * Acords i Recerca »
     
     
     
   * Acords del CAC
   * Normativa audiovisual
   * Recomanacions del CAC
   * Informes del sector anuals
   * Informes de recerca
   * BIAC (informes quadrimestrals)
   * Revista 'Quaderns del CAC'
   * Premis CAC a la investigació
   * Ajuts a la recerca
   * Biblioteca del CAC
     
 * Actualitat »
     
     
     
   * Notes de premsa
   * Activitat institucional
   * Actualitat internacional
   * Fòrum de la Comunicació
   * Jornades Tecnològiques
   * Recursos de premsa
     
 * El CAC »
     
     
     
   * Descripció del CAC
   * Àmbit competencial
   * Funcions
   * Composició
   * Organització
   * Normativa elaborada pel CAC
   * Memòria anual
   * Relacions internacionals
   * Ubicació i horari
     
 * Transparència »
     
     
     
   * Organització institucional i estructura administrativa »
       
       
       
     * El Consell de l'Audiovisual de Catalunya
     * Percepcions dels alts càrrecs
     * Plens
     * Agenda
     * Registre de grups d'interès
     * Personal
     * Normativa reguladora del CAC
       
   * Gestió econòmica »
       
       
       
     * Pressupost, execució i liquidació
     * Comptes anuals
     * Patrimoni
       
   * Contractació, Convenis i Encàrrecs de gestió »
       
       
       
     * Contractació / Perfil de contractant
     * Convenis
     * Encàrrecs de gestió
     * Publicació agregada de contractes menors
     * Concurs públic per a l'arrendament de la seu del CAC
       
   * Activitat del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
   * Procediments administratius / Seu electrònica
   * Protecció de dades
   * Codi ètic i de conducta
   * Pla de treball CAC
   * Pla Igualtat CAC
     
   


FIL D'ARIADNA

 1. Inici »
 2. Revista Quaderns del CAC

Back to top


IMATGE

LA RÀDIO: MEMÒRIA, RESILIÈNCIA I TRANSFORMACIÓ


DATA

dc., 30/10/2024 - 12:00


TIPUS

Quaderns del CAC


DESCRIPCIÓ

Quaderns del CAC 50
Octubre de 2024

Presentació
Q50_presentacio.pdf 118.01 KB
La ràdio: memòria, resiliència i transformació
 * La ràdio el 2030: una investigació sobre les variables determinants del futur
   del sector a Catalunya
   Q50_Robert_Justel.pdf 383.36 KB
   Resum
   x
   
   Després d’una primera investigació sobre els escenaris futurs de la ràdio a
   Espanya (Robert-Agell, 2023), la mirada se centra ara a Catalunya, que
   disposa d’un ecosistema mediàtic propi i un sector radiofònic que es
   distingeix de la resta de l’Estat en oferta, consum, regulació i actors, tant
   públics com privats. La ràdio catalana, amb 100 anys d’història, ha demostrat
   una notable capacitat d’adaptació (Bonet, 1995; Franquet, 2001),
   però s’enfronta a nous desafiaments estructurals que podrien alterar-ne el
   futur.
   Utilitzant el marc teòric de l’economia dels mitjans i la prospectiva, la
   investigació recorre a l’enquesta a actors clau per identificar les variables
   crítiques que definiran la indústria radiofònica catalana el 2030. Aquest
   treball contribueix a la limitada investigació estructural en l’economia
   dels mitjans aplicada a la ràdio i a la gairebé inexistent
   producció prospectiva sobre mitjans. La investigació vol servir
   d’orientació per abordar la necessitat de revisar els models de gestió
   i adaptar la regulació en un context de transformació digital i profunds
   canvis demogràfics.
   
   Francesc Robert-Agell i Santiago Justel-Vázquez
 * Les dones a la ràdio 100 anys després
   Q50_Espinosa_etal.pdf 551.83 KB
   Resum
   x
   
   L’article evidencia la presència important de dones a la ràdio catalana cent
   anys després del naixement del mitjà. A partir d’una metodologia
   quantitativa, s’ha rastrejat la tendència femenina al sector. S’ha descobert
   una presència remarcable de dones directives a la ràdio generalista catalana
   (12 dones dirigint ràdios no locals) destacant-ne RAC1. Es detecta un
   canvi quantitatiu important al departament tècnic. Així, a Ràdio 4 hi ha
   actualment 5 dones exercint de tècniques de so, mentre que a Catalunya Ràdio
   n’hi ha 6 de distribuïdes com a tècniques de control central, tècniques
   d’estudi i tècniques d’exteriors. La majoria de les dones que treballen a la
   ràdio generalista ho fan com a redactores. L’evolució en els primers cents
   anys de la ràdio a Catalunya posa en evidència que malgrat tenir
   una presència significativa, les dones no han tingut mai la
   mateixa rellevància que els homes dins d’aquest mitjà.
   
   Sílvia Espinosa Mirabet, Mònica Puntí Brun i Jordi Serra Simón
 * Catalunya Ràdio: gènesi, crisi i reorientació del primer projecte de ràdio de
   la Generalitat (1982-1984)
   Q50_Vidal.pdf 241.92 KB
   Resum
   x
   
   Catalunya Ràdio va néixer el 1983 com una iniciativa del primer Govern de la
   Generalitat presidit per Jordi Pujol (1980-1984). Es volia dotar Catalunya
   d’una ràdio i una televisió públiques que emetessin només en català, per
   estendre l’ús de la llengua i consolidar un espai mediàtic propi, sota el
   control del Govern i del Parlament. Els dos nous mitjans van seguir camins
   diferents i totes les mirades es van posar de seguida en el projecte
   de televisió, on van anar a parar la majoria de recursos. Aquesta supeditació
   va provocar precarietat i improvisació en la posada en marxa de la ràdio, que
   va culminar amb la dimissió del primer director de l’emissora. A aquestes
   dificultats s’hi va afegir que el model de programació ideat a l’inici, amb
   una successió de
   petits espais, no es va consolidar i, un any després, Catalunya Ràdio es va
   reconvertir cap a una programació generalista amb dos espais magazins de matí
   i de tarda.
   
   Marc Vidal i Juanola
 * Presència i influència del Grupo Godó a la ràdio estatal espanyola
   (1982-2022)
   Q50_Wert_Legorburu.pdf 301.25 KB
   Resum
   x
   
   Tot i que Radio Barcelona va obtenir el 1924 la primera concessió per emetre,
   una vegada regulada la radiodifusió a Espanya (EAJ-1), l’empresariat català
   no hi va tenir una presència efectiva a escala estatal fins a sis dècades
   després. El Grupo Godó ho va aconseguir amb una emissora sorgida al boom de
   l’FM, Antena 3 Radio, que, en només deu anys (1982-1992), va assolir el
   lideratge d’audiència. És menys conegut que la polèmica desaparició d’aquesta
   cadena no va suposar el final de la seva influència, ja que va compartir,
   juntament amb el Grupo PRISA, el capital de la societat Unión Radio fins al
   2022, moment en què va acabar —discretament i gairebé sense repercussió— una
   relació empresarial que havia durat tres dècades. Per tal de traçar el
   recorregut històric, s’ha dut a terme una investigació qualitativa mitjançant
   entrevistes en profunditat a directius rellevants de l’emissora i el Grup.
   Els resultats assenyalen les etapes i l’abast de la rellevància al sector
   radiofònic de l’editora de La Vanguardia entre el 1982 i el 2022.
   
   José Ignacio Wert-Moreno i José María Legorburu Hortelano
 * Anàlisi comparativa de la legislació de continguts musicals a la ràdio i a
   les plataformes digitals: quin és el futur de les quotes en el nou escenari?
   Q50_Llorens.pdf 554.49 KB
   Resum
   x
   
   L’article analitza les polítiques de comunicació de diversos països que
   regulen el contingut de la ràdio i les noves plataformes digitals sonores.
   Estudia les quotes de contingut local a la ràdio tradicional i com les noves
   regulacions s’adapten a les noves tecnologies, com ara els altaveus
   intel·ligents i els sistemes multimèdia dels automòbils. La metodologia
   inclou una anàlisi documental i comparativa de països com França,
   Canadà, Regne Unit i Austràlia. Revisa la regulació de plataformes com
   Spotify i Apple Music, i ofereix recomanacions per evitar
   el poder excessiu per part d’aquests nous intermediaris. Finalment, planteja
   diferents opcions per mantenir un equilibri en la diversitat de contingut
   sonor.
   
   Carles Llorens i Maluquer
 * Mig segle de ràdios lliures a Catalunya. La sostenibilitat del sector avui
   Q50_Reguero_Camps.pdf 292.06 KB
   Resum
   x
   
   El sorgiment de les ràdios lliures a Catalunya fou propiciat per la forta
   mobilització política i cultural als inicis de la Transició democràtica.
   Impulsades per agrupacions i associacions sense ànim de lucre, difongueren
   els assumptes i punts de vista d’una gran varietat de col·lectius i moviments
   socials. Mig segle després, les ràdios lliures perduren, si bé de la
   quarantena d’emissores existents al país a finals dels vuitanta s’ha passat a
   les nou actuals. L’objectiu d’aquest article és contribuir a conèixer la
   situació actual de les ràdios lliures catalanes a
   través d’una contextualització històrica i normativa, un cens i dos estudis
   de cas. Partint de les teories de la comunicació alternativa i comunitària,
   apliquem una metodologia qualitativa per conèixer la situació d’aquestes
   ràdios i els factors que incideixen en la seva sostenibilitat.
   
   Núria Reguero Jiménez i Eloi Camps Durban
 * Deu tesis per (re)pensar les ràdios comunitàries llatinoamericanes al segle
   XXI
   Q50_Olmedo.pdf 303.72 KB
   Resum
   x
   
   A més de seixanta anys que les primeres ràdios comunitàries comencessin a
   emetre a l’Amèrica Llatina, i sota les transformacions socials i tècniques
   que caracteritzen el temps present, resulta pertinent i urgent problematitzar
   aquests fenòmens de comunicació alternativa, amb la finalitat d’evidenciar-ne
   la vigència
   per a aquesta regió del món. 
   Per això, aquest treball busca oferir un conjunt de tesis que puguin esclarir
   i enfortir alhora l’interès de l’acadèmia sobre aquests projectes de
   comunicació contrahegemònica que neixen des de la subalternitat. Els
   plantejaments fets aquí beuen de la perspectiva interdisciplinària que
   caracteritza la comunicació alternativa com a marc teòric per entendre i
   situar les ràdios comunitàries llatinoamericanes com a fenòmens comunicatius
   que expressen no només processos per democratitzar la comunicació i la
   informació, sinó que alhora aquestes iniciatives encarnen una visió (incòmoda
   en l’ordre existent) de com entendre i tractar els mitjans de comunicació.
   
   Raul Anthony Olmedo Neri
 * Posicionament de les ràdios universitàries brasileres davant del públic:
   tensions entre les dimensions pública, institucional i educativa
   Q50_DelBianco_etal.pdf 308.77 KB
   Resum
   x
   
   Aquest article analitza els documents i els llocs web de
   ràdios universitàries brasileres d’AM i FM d’institucions
   d’educació federals. Mitjançant una anàlisi documental de reglaments
   i polítiques editorials i una de categorial de contingut de les seccions “Qui
   som” i “Programació” dels llocs web de 26 emissores, busquem entendre com
   s’alineen amb els principis del Servei de Radiodifusió Públic brasiler. Entre
   els resultats, destaquem el predomini d’una autoidentificació com
   a educativa, amb valorització de la cultura local i regional, i la manca de
   mecanismes de participació social.
   
   Nelia R. Del Bianco, Elton Bruno Pinheiro i Debora Cristina Lopez
 * Percepció de la ràdio lineal dels estudiants de Comunicació de la generació Z
   Q50_Fito_etal.pdf 743.49 KB
   Resum
   x
   
   Aquest estudi té com a principal objectiu determinar quina és la percepció de
   la ràdio com a mitjà d’informació i
   d’entreteniment dels joves estudiants universitaris de la generació Z que
   cursen estudis de Comunicació, els quals configuraran la futura força laboral
   dels mitjans. Per a això s’empra una metodologia qualitativa i quantitativa,
   basada en 3 focus group i una enquesta. D’entre els principals resultats
   de la prospecció en destaca la seva visió de la ràdio com un mitjà per a
   adults, l’absència de continguts que compleixin les seves
   expectatives i la manca d’adaptació al seu patró de consum digital. No
   obstant això, a través del pòdcast, els estudiants Z ja consumeixen
   narratives radiofòniques, de vegades, sense ser-ne conscients. Es conclou
   que, per atreure aquest segment generacional, la ràdio està abocada a
   implementar estratègies creatives i innovadores per consolidar la seva
   presència en el podcàsting i potenciar la seva identitat corporativa en
   aquest territori emergent.
   
   Maria Fitó-Carreras, Montserrat Vidal-Mestre i Alfonso Freire-Sánchez
 * L'evolució del gènere dramàtic a RNE. Del radioteatre a la ficció sonora
   binaural en l’era del podcàsting
   Q50_Lopez.pdf 3.3 MB
   Resum
   x
   
   La ficció sonora sempre ha tingut espai en l’emissora pública Radio Nacional
   de España (RNE). L’objectiu d’aquest article és analitzar-ne l’evolució a
   través d’una metodologia mixta que combina revisió bibliogràfica, anàlisi de
   contingut de cinc obres representatives de diferents èpoques i entrevistes a
   professionals de la cadena. L’essència de la ficció a RNE són les adaptacions
   de clàssics literaris, la representació en directe i l’aplicació de noves
   tecnologies amb sentit narratiu. La tendència és utilitzar tècniques del
   cinema en els guions, l’experimentació amb el so binaural, que aconsegueix un
   efecte immersiu, i la incorporació d’audiosèries per ampliar el
   nínxol d’oients. Així mateix, tot i que s’hi aprecia la necessitat de
   més inversió en recursos humans i econòmics, es confirma que és un gènere en
   auge, segons es desprèn del nombre de produccions en format pòdcast, 115 a la
   plataforma RNE Audio.
   
   Paloma López-Villafranca
 * El pòdcast narratiu de no ficció a Espanya i la seva evolució en el temps
   Q50_Ruiz.pdf 773.73 KB
   Resum
   x
   
   El pòdcast ha esdevingut un aliat de la ràdio tradicional. Molts dels seus
   exponents més reclamats són l'evolució de formats radiofònics que van perdre
   el seu lloc a les graelles hercianes. N'és un exemple el pòdcast narratiu de
   no ficció, també conegut com a pòdcast documental, que podria considerar-se
   l'evolució del reportatge radiofònic. En aquest treball comptabilitzem
   els principals recursos narratius dels formats que es van publicar a
   Espanya fins a l'any 2020 inclòs, i en fem una comparativa amb un format
   actual per analitzar l'evolució d'aquestes variables. Gràcies a aquesta
   anàlisi quantitativa podem concloure que és un format dividit en episodis de
   mitja hora, que compta amb un narrador i tres entrevistes per episodi, i que
   sol contenir, a
   més a més, documents d'arxiu, fons musicals i efectes de so. A mesura que ha
   evolucionat en el temps, les intervencions són més breus i hi trobem més
   dinamisme.
   
   Ángela Ruiz Martínez

Articles
 * El capacitisme en els mitjans de comunicació a Catalunya: la percepció per
   part de les persones amb discapacitat adultes
   Q50_Saba.pdf 1.7 MB
   Resum
   x
   
   El capacitisme és la ideologia que promou la discriminació de les persones
   amb discapacitat i se sustenta en unes representacions col·lectives
   construïdes socialment. Aquestes representacions són interioritzades
   mitjançant relats creats i amplificats pels mitjans de comunicació. Aquest
   treball busca caracteritzar la percepció que tenen les persones amb
   discapacitat sobre les seves representacions en els mitjans de comunicació.
   Per a això, es va utilitzar una metodologia qualitativa i la tècnica
   dels grups de discussió.
   Els resultats indiquen que les participants atribueixen a les representacions
   mediàtiques la discriminació i els estereotips cap al col·lectiu. A més, la
   manca de representació és percebuda com un obstacle per a la normalització de
   la discapacitat i la presència mediàtica és primordial per reduir els
   prejudicis. Finalment, s’apunta que les històries de vida a les
   xarxes contribueixen a construir una minoria activa, indispensable
   per reclamar l’eliminació les barreres físiques i socials.
   
   Roger Sabà Riera
 * L’era de la comunicació blob: atrapats dins de la malla algorítmica
   Q50_Garde.pdf 351.61 KB
   Resum
   x
   
   Les transformacions accelerades del model comunicatiu i cultural hegemònic
   han deixat obsolets conceptes que fins avui havien estat capitals, com el de
   cultura de la vigilància (Zuboff) o el de societat-xarxa (Castells). L’examen
   crític d’aquestes transformacions digitals i la discussió de treballs
   significatius de diversos corrents de la filosofia i de la sociologia de la
   cultura ens han permès identificar una nova forma hegemònica de comunicació,
   que hem anomenat comunicació blob, i que hem descrit com la infraestructura
   que reté totes les mediacions humanes en una malla mercurial sostinguda per
   algoritmes. Aquesta comunicació blob és  l’aparell comunicatiu que sosté la
   cultura i el capitalisme de la contenció. A partir d’aquest diagnòstic,
   l’article presenta eines conceptuals per pensar una mena de comunicació i de
   periodisme que pugui desbordar el capitalisme de la contenció i que proposi
   noves maneres d’imaginar i narrar les comunitats humanes.
   
   Cristina Garde Cano
 * La materialització de la postmemòria: La trobada amb el passat familiar al
   cinema de Chantal Akerman
   Q50_Moreno.pdf 1.67 MB
   Resum
   x
   
   Chantal Akerman apreciava que Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080
   Bruxelles (1975) tractava sobre la pèrdua, sobre la nostàlgia del ritual
   perdut a la llar. Es podria dir que la directora, amb el seu cinema, buscaria
   la veritat del passat familiar que no va arribar a conèixer directament, però
   les petjades del qual sent en el seu cos com a filla de Supervivents de
   l’Holocaust. La postmemòria es materialitza en el cos de la directora i en
   les seves pel·lícules a partir de la transmissió de l’univers
   concentracionari al nucli familiar; al mateix temps, el que es mostra pot
   activar les memòries i les subjectivitats de la persona espectadora en
   relació amb les diverses  realitats oposades. Per abordar aquestes qüestions
   faré un recorregut per alguns moments especialment reveladors del cinema
   d’Akerman i em recolzaré en el pensament estètic, així com en
   algunes teòriques feministes de les últimes dècades especialment interessades
   pel cos en l’experiència espectatorial.
   
   Ariadna Moreno Pellejero

Ressenyes de llibres
 * Leonarda García-Jiménez, Amparo Huertas-Bailén i Teresa Vera-Balanza (Eds.).
   Herta Herzog y “La experiencia prestada”. La fundación de los estudios de
   comunicación y audiencias
   Q50_Ressenya_Martinez.pdf 281.37 KB
   Yolanda Martínez Suárez
 * Salvador Gómez i José Cabeza. Cómo dar una buena clase. Estrategias,
   experiencias didácticas y desafíos emocionales
   Q50_Ressenya_Quevedo.pdf 283.49 KB
   Raquel Quevedo Redondo


FITXER

Q50_CA.pdf 9.94 MB


SEGUEIX-NOS
https://twitter.com/Consell_Audio
https://www.facebook.com/Consell-de-lAudiovisual-de-Catalunya-879961122117947/?…
https://www.instagram.com/consell_audio
https://www.youtube.com/user/Caudiovisualcat
ON SOM
Carrer dels Vergós, 36-42
08017 Barcelona
Tel. 93 557 50 00
Fax 93 557 50 01
audiovisual@gencat.cat

Avís legal | Política de privacitat | Política de galetes | Accessibilitat
| Adobe Reader

Configuració de privadesa


USEM LES GALETES PER A MILLORAR LA VOSTRA EXPERIÈNCIA D'USUARI

En fer clic en "Acceptar totes les galetes" o "Guardar preferències" doneu el
vostre consentiment per a que les utilitzem.

Més informació
Cookies pròpies
Analítiques
De tercers
Guardar preferències
Rebutjar galetes Acceptar totes les galetes Retirar el consentiment